Todo lo que tenemos en la memoria es nuestro, nadie lo puede apreciar, nadie lo puede saber.

Cuando queremos lo enseñamos, ya sea a través de escritos, de dibujos, de canciones o de imágenes.

Yo muestro las mias, mis Pequeños Espejos.




sábado, 23 de febrero de 2008

Princeses



A qui no li han agradat de petit els contes de princeses i prínceps encantadors que les salvaven? Qui no ha somiat mai en estar dins d'aquests contes? Tots podem estar, només cal una mica d'imaginació.

Els parcs Disney són un petit reflexe del que la imaginació pot arribar a fer. Veure la cara d'un nen al parc reconeixent als prínceps, les princeses i tota la resta de personatges, en carn i óssos! és una sensació que t'allibera de tots aquests problemes d'adults que sempre portem a sobre i que de cop ens torna nens per gaudir més que ells mateixos.

Mireia, Ángela i Ainara somieu en allò que sou, les meves tres princesetes.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Tots algún cop a la vida hem somniat en ser princeses i trobar el príncep, i més encara veient com mica en mica, els dibuixos que abans (quan jo era petita) m'encantaven tan, i amb els anys han anat fent-se tan i tan com si fossin reals...

En veure aquestes fotos, avui la meva nena em preguntava, "Mami, i seràn quan hi anem??" I TANT QUE SI!!!

He de reconéixer que ella en té moltes ganes, però jo, per tan sols poder gaudir com tú be ens dius de la seva carona quan els vegi encara en tinc més ganes.

Gràcies per aquestes imatges.

Josep dijo...

Hola Vic¡¡
Tienes que poner mas fotos.
¡Todos quieren ver La Sirenita¡



SI RECIBES UN COMENTARIO EN INGLES O DE ALGUIEN QUE NO CONOZCAS.
NO LO HABRAS,ES UN VIRUS.
¡¡PAPELERA SIN ABRIR¡¡

UNA ABRAÇADA¡

VIC dijo...

He estat dos cops, la primera fa dos anys, la segona l'any passat i si tot va bé aquest any tornarem a anar. Veient les fotos que vaig fer de tots els dies i mirant-me, només veig la cara d'un nen, i aixó que fa uns anys que ja no ho sóc!

És realment maco Xesca. Quan hi vagis agafa la càmera i no et perdis ni un sol detall, sobretot de la teva nena.

Una abraçada.

Anónimo dijo...

Ara veig la teva resposta, mira si es que no sé com reaccionarà, es ara que hi pensa i es posa nerviosa, i no hi anem fins al setembre!!!!! per tant, em penso que em quedaré sense memòria a la tarja.... jajajajaja