Dedicat al Josep,
Mai a la vida he conegut una persona més forta. La vitalitat de la seva mirada, encara que es pugui notar cansada és potent i t'atreu, t'arrosega a reflexionar i valorar el que està passant.
Farà uns quatre anys que vaig realitzar aquesta fotografia. Igual que ell cada dia hi ha molta més gent que lluita amb la força de voler seguir endavant, de sortir i sentir-se com nou.
Són moments durs que tothom intenta dissimular: el malalt, els familiars, els amics... Tothom posa bona cara per afrontar-ho i segurament s'agraeix, perquè aquests somriures entre tots et fan veure-ho d'una altra manera.
Per tots els que estigueu passant per aquesta situació, ENDAVANT, rieu, feu bromes, feu el que volgueu però sobretot feu que el malalt i vosaltres mateixos estigueu feliços en moments com aquests.
2 comentarios:
Son moments que costa molt d'enfrontar, però des del lloc del malalt, trobar com be ens dius, un somriure, una abraçada i la calidesa dels qui ens estimen, crec que es el més valuós.
Quan reps l'agraïment del malalt, ja sigui amb un gest o amb una paraula, et sents bé amb tu mateix. Quan ja ha passat tot i t'ho torna a agrair et trobes reconfortat anímica i sentimentalment.
Gràcies Xesca i benvinguda a petits miralls.
Publicar un comentario