Todo lo que tenemos en la memoria es nuestro, nadie lo puede apreciar, nadie lo puede saber.

Cuando queremos lo enseñamos, ya sea a través de escritos, de dibujos, de canciones o de imágenes.

Yo muestro las mias, mis Pequeños Espejos.




miércoles, 2 de enero de 2008

Petits miralls

Quan a algú se li posa la pell de gallina, quan algú plora, quan algú riu, els sentiment surten, ens delaten i ens reflexen als demés com sóm. Podem escoltar una melodia, podem olorar un aroma especial, ho recordarem però no tindrem la seva imatge a la memòria.
Quan mirem al nostre voltant milions de detalls pasen desaparcebuts per nosaltres però allà està, aquell que ens ha cridat l'atenció i ens ha fet parar. Ens ha causat una sensació.
Qui no ha recordat una imatge de la seva memòria que l'hi ha posat la pell de gallina, l'ha fet riure, l'ha emocionat i que intenta no esborrar per tenir-la fresca?
Jo en tinc moltes.
He tingut sort que una part d'elles les he pogut captar, són els meus petits miralls.

2 comentarios:

Josep dijo...

Molts de nosaltres ja coneixem els teus bons comentaris i les fotografíes que fas de molts llocs.Per nosaltres és un regal.
Ara que estrenes bloc et desitjo tota la sort del mon
Una abraçada,Vic¡¡

VIC dijo...

Poder ensenyar les meves fotografies a quants més millor és el que volia, però tot s'ha de fer poc a poc per no col·lapsar, així que cada pocs dies podràs gaudir d'un petit mirall més.

Espero que t'agradin Josep.