Todo lo que tenemos en la memoria es nuestro, nadie lo puede apreciar, nadie lo puede saber.

Cuando queremos lo enseñamos, ya sea a través de escritos, de dibujos, de canciones o de imágenes.

Yo muestro las mias, mis Pequeños Espejos.




miércoles, 9 de enero de 2008

Eros i Psyche




Paris, febrer de 2006.



Dedicat al Jordi.





És increïble com es pot arribar a crear una peça amb tanta delicadesa, com a l'entrar a la galeria del Louvre em podria haver passat desapercebuda però per la seva bellesa i tendresa em van cridar l'atenció des del primer moment.



L'amor és així, fort i resistent per dintre, delicat i suau per fora

2 comentarios:

Susi dijo...

Hola Vic!
M'ha encantat la teva fotografia. Tu també transpues sensibilitat.
Es nota que tens un àngel al cor. I els Anels entre ells es troben i s'ajuden.
Estic contenta de coneixe't.
Susi

VIC dijo...

Gràcies Susi.
Espero que les properes incorporacions que aniré fent també t'agradin.
Pel que he sapigut de tu, el teu àngel és extaordinari.
Benvinguda.