Todo lo que tenemos en la memoria es nuestro, nadie lo puede apreciar, nadie lo puede saber.

Cuando queremos lo enseñamos, ya sea a través de escritos, de dibujos, de canciones o de imágenes.

Yo muestro las mias, mis Pequeños Espejos.




martes, 29 de enero de 2008

Festa dels traginers 2008




Abans d'ahir es va celebrar a Balsareny la festa dels Traginers. És un petit homenatge a tots aquells homes que juntament amb les seves mules o els seus cavalls duien les mecaderies d'un poble a un altre.

Feia quatre anys que no pujava i ahir ens vam reunir amb la familia per veure-ho. En un altre moment no hagués pujat peró sabia que dues de les persones que m'estimo desfilaven, la meva neboda i la meva germana, tot i que he de reconèixer que l'única que va fer tot el recorregut va ser aquesta última.

La màgia que es viu al poble durant aquest dia no es podria definir. És un anar i venir de gent, veure els nens com gaudixen al poder observar els rucs i les mules d'aprop, sentir l'olor a la brasa de bon matí per l'esmozar i veure les carreres pel camí al castell.

Les fotos que presento avui són d'aquesta edició. Més endavant col·locaré alguna més de les edicions anteriors.

Tornaré l'any que vé? Segurament.

lunes, 21 de enero de 2008

Exposició: Chema Madoz


Des d'aquesta setmana i fins a finals de març el Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet presenta una recopil·lació de les obres d'aquest fotògraf que mitjançant la imatge ens porta al món de la imaginació i el surrealisme.


Qui pugui que aprofiti per anar a veure-la.


miércoles, 9 de enero de 2008

Eros i Psyche




Paris, febrer de 2006.



Dedicat al Jordi.





És increïble com es pot arribar a crear una peça amb tanta delicadesa, com a l'entrar a la galeria del Louvre em podria haver passat desapercebuda però per la seva bellesa i tendresa em van cridar l'atenció des del primer moment.



L'amor és així, fort i resistent per dintre, delicat i suau per fora

miércoles, 2 de enero de 2008

Petits miralls

Quan a algú se li posa la pell de gallina, quan algú plora, quan algú riu, els sentiment surten, ens delaten i ens reflexen als demés com sóm. Podem escoltar una melodia, podem olorar un aroma especial, ho recordarem però no tindrem la seva imatge a la memòria.
Quan mirem al nostre voltant milions de detalls pasen desaparcebuts per nosaltres però allà està, aquell que ens ha cridat l'atenció i ens ha fet parar. Ens ha causat una sensació.
Qui no ha recordat una imatge de la seva memòria que l'hi ha posat la pell de gallina, l'ha fet riure, l'ha emocionat i que intenta no esborrar per tenir-la fresca?
Jo en tinc moltes.
He tingut sort que una part d'elles les he pogut captar, són els meus petits miralls.